La Cala RTV La ràdio televisió online de l'Ametlla de Mar

El CIP acull una escultura sonora
Marta Vidal exposa la seva escultura, "Acaronant el so", una obra interactiva que permet al visitant escoltar el so del seu tacte al fregar els diversos materials amb els que l'autora ha recreat un paisatge del Delta de l'Ebre.

El Centre d'Interpretació de la Pesca, vinculat al Museu de Ceràmica de l'Ametlla de Mar, acull fins al 28 de setembre una de les obres de l'exposició conjunta sota el nom "Ebre,Art&Patrimoni. Col·lectiva d'Escultura Sonora" estarà present de manera simultània a tots els museus i equipaments patrimonials que formen part de la xarxa territorial de museus i equipaments patrimonials de les Terres de l'Ebre.
En concret, el CIP acull l'obra sonora de Marta Vidal, "Acaronant el so", una obra basada en una maqueta que recrea diversos perfils del delta de l'Ebre mitjançant la utilització de diversos materials com la sorra, el paper, les fulles d'arbre, el cartró, etc. i que l'autora, mitjançant un sistema de so, pretén que el visitant a partir d'uns auriculars, pugui escoltar el so que fa cada material a l'acció del seu tacte, tal com ens explica la mateixa autora.
Segons l'autora Marta Vidal, "s'està donant molta importància a la visió i a la oïda, oblidant-los d'un dels sentits més importants per  a mi com és el tacte. El tacte és el que ens apropa a les persones. A partir de l'obra, que és una interacció entre dues persones, quan tu toques, si ho fas de manera agressiva, veus com afecta a l'orella de l'altra persona i si el tacte és suau, aquesta persona també nota la suavitat. És la comunicació a través del tacte".
L'escultura sonora és una disciplina artística que més enllà de la seva experiència creativa, permet gaudir de l'obra amb altres sentits, especialment l'oïda pel so que emeten, però també del tacte, a través dels materials amb els que es construeixen (metall, fusta, pedra, fibres vegetals, plàstics, ceràmica, etc.). A més, moltes d'aquestes escultures són interactives, és a dir, l'espectador ha d'activar-les o interactuar amb elles, ja sigui percudint-les, acaronant-les o tocant-les.
Els museus i equipaments patrimonials que participen són: El Centre d'Interpretació de la Pesca (Ametlla de Mar), Museu de les Terres de l'Ebre (Amposta), Museu de Tortosa (Tortosa), Museu de la Pauma (Mas de Barberans), Centre d'Interpretació 115 Dies (Corbera d'Ebre), Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera (La Galera), Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre Abrics de l'Ermita (Ulldecona) i Centre d'Interpretació del Ferrocarril (Móra la Nova).
A aquest primer conjunt d'equipaments s'afegeixen els que formen part del Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre: Centre d'Interpretació de la Cultura dels Ibers Casa O'Connor (Alcanar), Parc Arqueològic de la Carrova (Amposta), Centre d'Interpretació de la Serra de Montsià (Freginals), el Centre d'interpretació de la Serra de Godall (Godall), el Centre d'Interpretació Viure al Poble (Masdenverge), Museu de la Mar de l'Ebre (Sant Carles de la Ràpita) i Centre d'Interpretació de la Vida a la Plana (Santa Bàrbara).
Entre els artistes que hi participen a més de Marta Vidal, podem trobar autors amb una carrera consolidada, com poden ser Núria Arias, Antoni Blanc, G. Bel, Josep Cerdà, Joan Escudé, Per Kristiansen, Vicent Matamoros, Antònia Ripoll o Martí Ruids, mentre que d'altres són artistes que estan iniciant la seva trajectòria dins del món de l'escultura i que provenen, majoritàriament de l'Escola d'Art d'Amposta o de la Universitat de Barcelona, tenint tots ells algun vincle personal o creatiu amb les Terres de l'Ebre, i són Itziar Badenas, Daniel Cortijo, Berta Esteve, Andreu Garcia, Ruth Gisbert, Jacint Hierro, Sarah Pujol-Galceran, Jordi Verdès  i Yoliztli Villanueva.
El projecte, produït pel Servei d'Atenció Museística que realitzen el Museu de les Terres de l'Ebre i el Departament de Cultura, compta amb la participació i l'assessorament del Laboratori d'Art Sonor de la Universitat de Barcelona. Aquest és un equip punter a nivell mundial en aquesta disciplina, amb multitud d'intervencions en diversos països d'Europa, Àsia i Amèrica.
Així mateix, la Fundació ONCE col·labora en la transcripció dels cartells al Braille i en la difusió del projecte.