Aquest passat divendres es va celebrar el primer ple després de l'escorcoll a l'Ajuntament, en el marc de l'Operació 'Tèrmyca', que es va saldar amb la detenció de l'exalcalde Andreu Martí –ara ja en llibertat provisional després de dipositar la fiança amb un aval solidari–, de l'anterior gerent de La Cala Gestió i soci majoritari d'Efial Antoni Martos –que va estar només un dia en presó provisional després de pagar la seva fiança l'endemà a l'ingrés–, i de l'enginyer municipal Jaume Beltran –que va quedar en llibertat provisional després de testificar davant del jutge–. Una operació que investiga l'entramat de blanqueig de capital entorn de les contractacions entre la consultora Efial i ajuntaments com el de l'Ametlla de Mar.
En aquesta sessió plenària, l'alcalde Jordi Gaseni va explicar que amb l'inici de l'operació de la Fiscalia anticorrupció es destapava tot el que «sospitàvem i que fa temps que denunciàvem» i ho considera com un dels fets «més greus ocorreguts en la història de l'Ajuntament». De fet, l'actual equip de govern va encarregar la realització d'una auditoria per analitzar els processos de gestió a l'empresa pública La Cala Gestió, ara fa uns mesos. Segons va detallar Gaseni, pròximament es faran públiques les conclusions dels resultats d'una auditoria sobre més de mig centenar de procediments de contractació «probablement irregulars».
També va detallar que l'Ajuntament està pendent d'una altra part de l'auditoria sobre procediments urbanístics, sobretot de quotes urbanístiques, una feina «complexa» per la gran activitat que s'ha realitzat durant anys anteriors. En aquesta línia, l'equip de govern planteja fer públiques les conclusions en un acte obert a la ciutadania –com la primera reunió informativa– i anuncia que «si apareixen indicis de delicte», presentaran les denúncies corresponents. L'alcalde considera que la detenció de l'exalcalde Andreu Martí va suposar «una sensació d'alleujament per gran part de la població» però va admetre que també ha suposat «un gran malestar» pels veïns del municipi, que només desapareixerà «quan es faci justícia».
Cal recordar que el consistori es va presentar com a acusació particular «per poder mirar tot el que es desprengui de les diligències prèvies i així actuar de la manera que sigui necessària» explicava Gaseni. «Esperem que els pròxims mesos i anys, perquè durarà anys, es pugui aclarir tot el que ha passat» comentava Antonio Espuny, portaveu de Compromís per la Cala, que espera que «si hi ha implicacions i responsabilitats polítiques, poguéssim recuperar part de tots aquests diners que, ara per ara, es diu que s'han pres».
A les paraules de l'equip de govern en el ple també s'hi ha subscrit l'oposició. La portaveu de Plataforma Calera, Marta Font, lamentava que «per desgràcia, la Cala està en boca de tots i esperem que la justícia sigui contundent i eficaç en aquest tema, que des de feia temps molta gent ja percebíem». Per la seva banda, el portaveu de Convergència i Unió, Joan Pere Gómez, va apuntar en el ple que el grup municipal estarà al costat de l'equip de govern en totes les accions judicials que s'emprenguin si «tot el que s'ha dit es pot demostrar», afegint-se a la demanda d'«unitat» i «justícia» de l'actual govern. «Demanem que la justícia sigui el màxim de rigorosa: qui la fa, que la pagui», va assegurar Gómez, que va admetre que el grup estava «molt avergonyit» pel que estava passant amb l'anterior alcalde convergent Andreu Martí, que va ser alcalde de la població durant 12 anys –entre el 2003 i el 2015–.
Aprovades dues mocions per l'alliberament de l'AP-7 i per uns trens dignes al territori
D'entre els punts a l'ordre del dia, el ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat dues mocions referent a uns trens dignes al territori i en contra de l'ampliació dels horaris incloent-hi els retards –tot i que Convergència va matisar que estava en desacord en algun dels punts de la moció–, i també per l'alliberament de l'AP-7 per a tots els vehicles que entrin i surtin per qualsevol dels peatges ubicats entre l'Hospitalet de l'Infant i Peníscola, així com en contra de la línia contínua i les rotondes com a solució per la sinistralitat de l'N-340. Tanmateix també va aprovar un punt d'urgència perquè el consistori s'adherís al Pla extraordinari d'assistència financera local que s'ha impulsat entre la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, perquè els ajuntaments puguin rebre els diners pendents del darrer organisme públic.
En aquesta sessió plenària, l'alcalde Jordi Gaseni va explicar que amb l'inici de l'operació de la Fiscalia anticorrupció es destapava tot el que «sospitàvem i que fa temps que denunciàvem» i ho considera com un dels fets «més greus ocorreguts en la història de l'Ajuntament». De fet, l'actual equip de govern va encarregar la realització d'una auditoria per analitzar els processos de gestió a l'empresa pública La Cala Gestió, ara fa uns mesos. Segons va detallar Gaseni, pròximament es faran públiques les conclusions dels resultats d'una auditoria sobre més de mig centenar de procediments de contractació «probablement irregulars».
També va detallar que l'Ajuntament està pendent d'una altra part de l'auditoria sobre procediments urbanístics, sobretot de quotes urbanístiques, una feina «complexa» per la gran activitat que s'ha realitzat durant anys anteriors. En aquesta línia, l'equip de govern planteja fer públiques les conclusions en un acte obert a la ciutadania –com la primera reunió informativa– i anuncia que «si apareixen indicis de delicte», presentaran les denúncies corresponents. L'alcalde considera que la detenció de l'exalcalde Andreu Martí va suposar «una sensació d'alleujament per gran part de la població» però va admetre que també ha suposat «un gran malestar» pels veïns del municipi, que només desapareixerà «quan es faci justícia».
Cal recordar que el consistori es va presentar com a acusació particular «per poder mirar tot el que es desprengui de les diligències prèvies i així actuar de la manera que sigui necessària» explicava Gaseni. «Esperem que els pròxims mesos i anys, perquè durarà anys, es pugui aclarir tot el que ha passat» comentava Antonio Espuny, portaveu de Compromís per la Cala, que espera que «si hi ha implicacions i responsabilitats polítiques, poguéssim recuperar part de tots aquests diners que, ara per ara, es diu que s'han pres».
A les paraules de l'equip de govern en el ple també s'hi ha subscrit l'oposició. La portaveu de Plataforma Calera, Marta Font, lamentava que «per desgràcia, la Cala està en boca de tots i esperem que la justícia sigui contundent i eficaç en aquest tema, que des de feia temps molta gent ja percebíem». Per la seva banda, el portaveu de Convergència i Unió, Joan Pere Gómez, va apuntar en el ple que el grup municipal estarà al costat de l'equip de govern en totes les accions judicials que s'emprenguin si «tot el que s'ha dit es pot demostrar», afegint-se a la demanda d'«unitat» i «justícia» de l'actual govern. «Demanem que la justícia sigui el màxim de rigorosa: qui la fa, que la pagui», va assegurar Gómez, que va admetre que el grup estava «molt avergonyit» pel que estava passant amb l'anterior alcalde convergent Andreu Martí, que va ser alcalde de la població durant 12 anys –entre el 2003 i el 2015–.
Aprovades dues mocions per l'alliberament de l'AP-7 i per uns trens dignes al territori
D'entre els punts a l'ordre del dia, el ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat dues mocions referent a uns trens dignes al territori i en contra de l'ampliació dels horaris incloent-hi els retards –tot i que Convergència va matisar que estava en desacord en algun dels punts de la moció–, i també per l'alliberament de l'AP-7 per a tots els vehicles que entrin i surtin per qualsevol dels peatges ubicats entre l'Hospitalet de l'Infant i Peníscola, així com en contra de la línia contínua i les rotondes com a solució per la sinistralitat de l'N-340. Tanmateix també va aprovar un punt d'urgència perquè el consistori s'adherís al Pla extraordinari d'assistència financera local que s'ha impulsat entre la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, perquè els ajuntaments puguin rebre els diners pendents del darrer organisme públic.
respostes a "El ple reclama «justícia» davant dels fets «més..."