El 2018 es compliran 80 anys de la Batalla de l'Ebre i a hores d'ara moltes famílies encara busquen familiars desapareguts durant la Guerra Civil en fosses comunes i espais de batalla. Una escena que es repeteix arreu del país. Tot un repte que enguany ha pres forma, i que és una de les prioritats pel govern català.
Així es va donar a conèixer divendres passat, en una conferència organitzada per la secció local d'Esquerra Republicana a l'Ametlla de Mar, dins el cicle 'La República que farem'. Durant l'acte es va fer un repàs al projecte de recuperació de fosses i anàlisi de les restes òssies, i de prendre mostres dels familiars i creuar els resultats.
Tot forma part del Programa d'Identificació Genètica, que ha agafat el testimoni del projecte del Banc d'ADN que durant anys ha anat recollint mostres de persones que busquen els seus desapareguts. Ara, és la Generalitat qui realitza aquesta tasca, però els seus impulsors celebren que es recullin mostres i es faci amb celeritat.
«El més important és fer divulgació del projecte perquè es puguin recollir el màxim de mostres dels familiars de les persones desaparegudes. S'està fent, i fent bé, amb molta agilitat. Esperem que amb l'acord puguem cedir tota la feina que hem fet», comenta Roger Heredia, impulsor del Banc d'ADN de familiars desapareguts de la Guerra Civil.
Les mostres recollides serviran per fer encreuaments amb les dades obtingudes de l'anàlisi de les restes de les fosses. Enguany, la Generalitat en recuperarà 42 de la Guerra Civil i la dictadura, una vintena de les quals a l'Ebre. Des dels Serveis Territorials de Salut a les Terres de l'Ebre apunten que ja s'han trobat coincidències d'ADN.
El seu director, Ismael Piñas, explica que «es creuen les bases de dades de les mostres d'ADN del departament de Salut, amb les de les restes òssies de justícia». «És molt important trobar aquestes coincidències perquè puguin trobar els familiars desapareguts i puguin fer una sepultura digna», apunta.
D'entre totes les fosses que hi ha al país, a l'Ametlla de Mar se'n trobarien dues. Una de confirmada, a la zona antiga del cementeri municipal, i una de possible, a la finca de Pons –a la zona nord del terme–. Es coneix que en aquesta ubicació hi va haver un hospital de guerra, i també se'n disposava d'un al municipi amb tres equips quirúrgics.
L'historiador local, Xavier Figueres, explica que encara no s'ha pogut localitzar aquesta fossa. «Tinc testimonis orals però no hem pogut localitzar-la. L'hospital de Pons va instal·lar-se a partir de la Batalla de l'Ebre. Per això se suposa que si va haver-hi morts, van ser enterrats en una fossa comuna propera», apunta.
El Programa d'Identificació Genètica és una iniciativa coordinada i impulsada pel Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, en col·laboració amb els Departaments de Salut i Justícia. Exteriors ja està treballant en les actuacions previstes per al 2018 i en una proposta per al 2019.
Així es va donar a conèixer divendres passat, en una conferència organitzada per la secció local d'Esquerra Republicana a l'Ametlla de Mar, dins el cicle 'La República que farem'. Durant l'acte es va fer un repàs al projecte de recuperació de fosses i anàlisi de les restes òssies, i de prendre mostres dels familiars i creuar els resultats.
Tot forma part del Programa d'Identificació Genètica, que ha agafat el testimoni del projecte del Banc d'ADN que durant anys ha anat recollint mostres de persones que busquen els seus desapareguts. Ara, és la Generalitat qui realitza aquesta tasca, però els seus impulsors celebren que es recullin mostres i es faci amb celeritat.
«El més important és fer divulgació del projecte perquè es puguin recollir el màxim de mostres dels familiars de les persones desaparegudes. S'està fent, i fent bé, amb molta agilitat. Esperem que amb l'acord puguem cedir tota la feina que hem fet», comenta Roger Heredia, impulsor del Banc d'ADN de familiars desapareguts de la Guerra Civil.
Les mostres recollides serviran per fer encreuaments amb les dades obtingudes de l'anàlisi de les restes de les fosses. Enguany, la Generalitat en recuperarà 42 de la Guerra Civil i la dictadura, una vintena de les quals a l'Ebre. Des dels Serveis Territorials de Salut a les Terres de l'Ebre apunten que ja s'han trobat coincidències d'ADN.
El seu director, Ismael Piñas, explica que «es creuen les bases de dades de les mostres d'ADN del departament de Salut, amb les de les restes òssies de justícia». «És molt important trobar aquestes coincidències perquè puguin trobar els familiars desapareguts i puguin fer una sepultura digna», apunta.
D'entre totes les fosses que hi ha al país, a l'Ametlla de Mar se'n trobarien dues. Una de confirmada, a la zona antiga del cementeri municipal, i una de possible, a la finca de Pons –a la zona nord del terme–. Es coneix que en aquesta ubicació hi va haver un hospital de guerra, i també se'n disposava d'un al municipi amb tres equips quirúrgics.
L'historiador local, Xavier Figueres, explica que encara no s'ha pogut localitzar aquesta fossa. «Tinc testimonis orals però no hem pogut localitzar-la. L'hospital de Pons va instal·lar-se a partir de la Batalla de l'Ebre. Per això se suposa que si va haver-hi morts, van ser enterrats en una fossa comuna propera», apunta.
El Programa d'Identificació Genètica és una iniciativa coordinada i impulsada pel Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, en col·laboració amb els Departaments de Salut i Justícia. Exteriors ja està treballant en les actuacions previstes per al 2018 i en una proposta per al 2019.
respostes a "La identificació de persones desaparegudes dura..."