L’estiu és una època per gaudir de les vacances i les activitats a l’aire lliure però per fer-ho de manera segura hem de seguir aquests consells:

1-Amb l’augment de la temperatura hem d’anar hidratant-nos sovint tots,  però en especial hem d’anar recordant als infants i la gent gran que ho facin. Molts cops la gent d’avançada edat no té sensació de set fins que no estan deshidratats. Aigua i sucs naturals són les millors opcions. També menjar fruita fresca i amanides ajuden a mantenir un bon nivell d’hidratació.

2-S’han d’evitar les activitats físiques les hores centrals del dia i utilitzar protecció solar diària.

3-Eviteu tot el possible treballar al sol i si s’ha de fer, poseu-vos gorres, protecció solar i beveu molta aigua. Els cops de calor són mortals en moltes ocasions. Si és possible pacteu amb la empresa un inici de jornada més aviat i eviteu així les hores centrals del dia.

4- No perdeu mai de vista als infants sempre que esteu a la platja o en una casa amb piscina, encara més si aquesta no està vallada. Un segon és suficient per a que passi una desgràcia, encara que portin flotadors. Un nadó es pot ofegar en un pam d’aigua, no us en refieu!

5-No salteu des de dalt del roquer a l’aigua, molts cops sembla que és segur i la vista enganya. Un cop contra la sorra del fons o contra una roca pot deixar a la víctima paraplègica per tota la vida. No val la pena jugar-se-la!

6-Si camineu pel GR o pel roquer de les platges, no ho feu amb xancletes. S’ha d’anar ben calçat i amb el peu subjecte.

7-Per evitar la hidrocució o mal anomenat “tall de digestió”, hem d’entrar a l’aigua poc a poc i anar aclimatant-nos a la temperatura més freda de l’aigua. No depèn de la digestió com s’ha dit sempre a nivell popular, sinó del fort contrast de temperatura que es produeix després de fer activitat  física intensa o estar al sol i entrar a l’aigua que està més freda que la nostra temperatura corporal. Això produeix un síncope que ens fa perdre la consciència dintre l’aigua i la mort es produeix per ofegament.

Font: Maria José Castellano, infermera del SUM de l’Ametlla de Mar.