El museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) va obrir les seves portes el 5 de maig de 2001.
Té el seu origen l'any 1992, amb la constitució de la Fundació Privada Martí-Castro.
Des de l'any 2000 l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar forma part del seu Patronat.
L'edifici del museu s'ubica al bell mig de la natura, en un terreny de pins, garrofers i oliveres. El seu interior, de 1500 m2, alberga la col·lecció en dues plantes.
El seu fons, format per objectes de ceràmica popular de tota la península Ibèrica, està considerat el major fons exposat del seu gènere a Europa. A les seves sales permanents s'exposen uns 4.500 objectes ordenats en diversos circuits: usos de la ceràmica, els centres terrissers, les diverses formes de càntir i el procés i les tècniques de la ceràmica. Completen les instal·lacions vàries sales d'exposició temporal (ara dedicades a la ceràmica de Portugal i tenalles de tota la Península Ibèrica), un audiovisual i una aula didàctica.
Serveis que s'ofereixen
- Servei educatiu
- Servei de publicacions
- Centre de documentació i arxiu
- Biblioteca i videoteca
- Botiga
- Accessibilitat per als visitants amb mobilitat reduïda
Horaris
- Juliol, Agost i Setembre tots els dies de 10h a 14h i de 17h a 20h
- La resta de l'any tots els dies de 10h a 14h
Preus
- Entrada individual: 3 €
- Entrada reduïda (estudiants i majors de 60 anys): 2 €
No es lliuraran entrades mitja hora abans del tancament. Es reserva el dret d'admissió.
Com contactar
- Museu Ceràmica Popular
- Ctra. Nacional 340 Km 1.117
- 43860 l'Ametlla de Mar
- Tel.: 977 486 810 - 977 26 75 78
- Email: museuceramica@ametllamar.cat
Recursos addicionals:
Nom del recurs |
Tipus fitxer |
Mida |
Descarregar |
| Interior del museu |
JPEG |
44,49 KB |
 |
| Ceràmica 1 |
JPEG |
50,25 KB |
|
| Ceràmica 2 |
JPEG |
79,06 KB |
|
| Ceràmica 3 |
JPEG |
90,58 KB |
|
Castell del segle XIII, seu de l'Orde de Sant Jordi d'Alfama, l'únic ordre estrictament català de la història, i l'edifici restaurat d'un altre castell construït a cavall del segles XVII i XVIII.
L'Orde de Sant Jordi d'Alfama va ser fundat l'any 1201 per Pere el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona. Va rebre aquest nom atès que se li va concedir el desert d'Alfama, situat a uns 5 km. Al nord de l'Ametlla.
Aquesta fortalesa, que va ser primerament ocupada per cavallers de l'ordre del Temple, va ser bombardejada fins als seu ensorrament el segle XVII per les galeres espanyoles, a fi que no fossin ocupades per les tropes franceses.
Durant el regnat de Carles II es va construir l'actual fortalesa, que va ser ocupada militarment per les tropes regulars i que actualment es troba restaurat.
El port de l'Ametlla de Mar és un port de gestió directa de la Generalitat de Catalunya la qual es porta a terme per la Comissió de Ports de Catalunya.
La seva construcció es va iniciar l'any 1929 i fins l'any 1986 va ser l'únic port de Catalunya destinat exclusivament a l'activitat pesquera.
La nova nau de vendes està situada en el moll de ribera de la nova dàrsena pesquera delimitada per un moll pesquer de descàrrega que la separa de la d'arsena esportiva.
L'edifici està format per un sol cos, amb coberta única a dues aigües, de forma rectangular. La característica més rellevant de l'edifici és el conjunt de grans arcs de fusta que formen l'estructura, visibles tots ells gràcies a la transparència de les divisions interiors, i que configuren un espai interior únic i singular en el qual tenen lloc les diferents activitats relacionades amb la venda del peix. La part superior del tancaments de façana és de vidre, la qual cosa permet perllongar aquesta visió del conjunt de l'espai interior cap l'entorn portuari, els vaixells i la mar.
El servei de vendes el porta a terme la Confraria de Pescadors de Sant Pere, actual concessionari del servei de vendes de peix desembarcat al port. La subhasta de peix es desenvolupa tots els dies feiners a partir de les 4 de la tarda, exceptuant els mesos de maig i juny degut a la veda biològica
Recursos addicionals:
Nom del recurs |
Tipus fitxer |
Mida |
Descarregar |
| Venda de peix |
JPEG |
44,49 KB |
|
| Carregant el peix per al seu posterior transport 1 |
JPEG |
50,25 KB |
|
| Carregant el peix per al seu posterior transport 2 |
JPEG |
79,06 KB |
|
El PEIN és el Pla d'Espais d'Interès Natural que va ser redactat, tramitat i finalment aprovat pel Govern Català mitjançant
Decret 328/1992, de 14 de desembre. Els seus principals objectius són l'establiment de mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeix cada espai.
El total delimita 144 espais naturals representatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions que es troben a Catalunya, des de l'alta muntanya a les planes litorals. La superfície global acumulada d'aquests espais equival aproximadament al 21% del territori català.
Al terme de l'Ametlla de Mar hi ha dos espais protegits pel PEIN: 263,44 Hac. a la plana de Sant Jordi per la seva vegetació i 62,56 Hac. a Santes Creus, per la seva condició de zona humida.
Plana de Sant Jordi
El municipi de l’Ametlla de Mar gaudeix de 255 ha d’espai natural protegit a l’interior. Es tracta d’una plana en la que la presència de crostes calcàries arran de la superfície ha impedit la proliferació dels conreus, de manera que ha quedat definit un espai natural on es troben representades comunitats vegetals espontànies de gran singularitat.
Vegetació
La Plana es caracteritza per presentar espècies vegetals de port baix, adaptades a les condicions climàtiques mediterrànies (llargs períodes de sequera a l’estiu i pluges concentrades a la tardar i a la primavera). Com a principals exemples tenim el llentiscle (Pistacia lentiscus), el garric (Quercus coccifera), el margalló (Chamaerops humilis) i el romaní (Rosmarinus officinalis). Sobre el taperot trobem Scillo-Erodietum sanguis-chisti, herba d’agulles que a Catalunya només en trobem en aquest indret. I, com a excepció del nostre país, hi abunda l’espart (Macrochloa tenacissima).
Fauna
Podem trobar avifauna especialitzada a viure entre arbustos, com són diferents espècies de tallarols: tallarol de cap negre (Sylvia melanocephala), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), etc. A l’estiu es poden observar abellerols en ple vol, o perdius amb les seves cries, així com també sobrevolant l’extensa plana hi podem veure l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).
Cap de Santes Creus
Aquest espai natural es va incloure al PEIN, pel fet de ser un dels millors representants de la costa rocosa del litoral català i conservar un important grau de naturalitat i pels seus destacats valors paisatgístics i biològics. Hi trobem representats tant els sistemes litorals terrestres, com els marins. La naturalesa geològica d’aquesta zona, juntament amb l’existència de torrents, han condicionat aquest espai natural situat en la franja de transició entre el sistema terrestre i l’aquàtic.
Torrent del Pi
Situats més al nord, trobem la desembocadura i l’estany del torrent del Pi, amb una estructura geològica en forma d’embut, típica dels extrems dels barrancs. La peculiaritat de l’espai és que aflora un aqüífer en superfície i dóna lloc a un estany d’aigües salobres.
Vegetació
La vegetació que colonitza el torrent del Pi és una mostra representativa del litoral mediterrani català. L’espècie bàsica que configura l’estrat arbori és el pi blanc (Pinnus halepensis). Com espècies de sotabosc destaquen el margalló (Chamaerops humilis), única palmera d’origen mediterrani, així com comunitats típiques d’ambients humits que toleren cert grau de salinitat, com són joncs i canyissars.
Fauna
Una Gran varietat d’espècies d’aus, rèptils i amfibis i peixos es troben representats en aquest espai d’interès natural. Les característiques de l’hàbitat de la llacuna del Torrent del Pi són idònies pel Fartet (Aphanius iberus), espècie de peix en perill d’extinció a la península.
Torrent de Santes Creus i de l’Estany
Al sector sud de l’espai natural del Cap de Santes Creus, trobem un tram de costa rocosa baixa, formada per petites cales de platges de sorra i còdols. En aquest indret, atesa la formació de preses d’aigua, s’ha originat estanys salobrosos a la desembocadura dels torrents. Aquestes llacunes d’aigües salobres i les comunitats vegetals d’aquest hàbitat són una mostra representativa dels ambients típics del litoral mediterrani que encara es conserven.
Vegetació
Trobem comunitats vegetals de diferents espècies del gènere limonium i plantes típiques d’ambients salabrosos. En el fons marí existeixen praderies marines de gran interès (Zostera, Cymodocea i Posidonia).
Fauna
L’espai natural, l’habiten diferents espècies d’ocells i és, a la vegada, refugi de nombroses aus que migren cap a zones de nidificació, com és el cas del Delta de l’Ebre. A les llacunes, cal destacar la presència d’una de les espècies de peixos més amenaçades de la península Ibèrica, el samaruc (Valencia hispànica).
Recursos addicionals:
Nom del recurs |
Tipus fitxer |
Mida |
Descarregar |
| Zona pein de la platja de Santes Creus |
JPEG |
44,49 KB |
|
| Platja Santes Creus |
JPEG |
50,25 KB |
|
| Les timbes de l'Ametlla de Mar |
JPEG |
79,06 KB |
|